Entrevista al president de Veu Pròpia

Els nous parlants no tenim existència pública, però som molta gent. Provenim de famílies on no es parla el català/valencià o d´altres llocs de l'estat o l'estranger. En alguns casos fer nostra la llengua és recuperar una llengua familiar no transmesa. Tots nosaltres l'hem adoptat com a llengua habitual.

La nostra invisibilitat és un problema. Hi ha organitzacions amb interessos dubtosos que s'apropien de la nostra veu i parlen en nom nostre, sense consultar-nos. Pretenen "defensar" els nostres drets com a castellanoparlants i "protegir-nos" d'una suposada "dictadura lingüística". Molts i moltes de nosaltres estem farts de demagògia a costa nostra, i creiem que ja és hora de fer sentir la nostra veu en públic.

També ens preocupa que disminueixi l'ús públic de la llengua que hem adoptat i en la qual hem invertit temps i energies; la llengua amb la qual ens hem sentit membres de la societat que ens ha acollit. Ens preocupa que molts conciutadans no acabin de fer el procés que nosaltres hem seguit: l'adopció del català/valencià com a llengua habitual. Aquest procés no és fàcil: moltes persones es veuen bloquejades per sentiments d'inseguretat i vergonya quan comencen a parlar-lo habitualment, i la majoria dels parlants d'origen no hi ajuden, perquè es passen al castellà quan detecten un accent no nadiu. Cal transmetre la nostra experiència d'haver adoptat la llengua, i ajudar les persones que s'enfronten amb els "petits grans problemes" de començar a parlar-la.

Finalment, molts i moltes de nosaltres considerem que la societat no s'implica prou en la promoció i la defensa de la nostra llengua comuna. I malauradament, la política lingüística que es fa i el moviment en defensa de la llengua no acaben de connectar amb els nous parlants, presents i futurs, perquè se centren massa en la idea de "recuperar" la llengua. Però molts de nosaltres no hem de recuperar cap llengua, perquè no l'hem perdut ni hem renunciat a res; al contrari, nosaltres hem guanyat una llengua. No tenim nostàlgia del passat, sinó que mirem cap al futur. No volem la supervivència sinó el benestar de la nostra llengua comuna. I creiem que ha arribat el moment de parlar des del nostre punt de vista, el dels nous parlants.