Entrevista a l'Eurodiputat Ramón Tremosa

Ramon Tremosa i Balcells (Barcelona, 30 de juny de 1965) és professor titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, en la qual és investigador en el Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS). És també parlamentari europeu per Convergència Democràtica de Catalunya, grup majoritari de Catalunya. Es va doctorar a la Universitat de Barcelona l'any 1999, amb una tesi referida a l'impacte de la política monetària sobre els resultats empresarials en la manufactura catalana (1983-1995).

Ramon Tremosa va ser el cap de llista de CiU a les Eleccions al Parlament Europeu 2009,[1] on va resultar elegit com a diputat. En el seu llibre El sobiranisme necessari exposa la seva visió de com ha d'actuar el catalanisme a la UE: tocant de peus a terra, aprofitant l'impuls de les noves dinàmiques econòmiques i fugint de tota marginalitat.



Durant la conversa, el representant convergent va opinar sobre el darrer baròmetre del CEO que dona com a majoria social l'opció independentista per primera vegada a la història i, en aquest sentit, Tremosa considera que "molta gent a Catalunya, parli la llengua que parli, es troba menystinguda per Espanya. I cada dia que passa, la llista de greuges per ser catalans creix."

Davant aquest 51% de ciutadans favorables a la creació d'un Estat Català,l'eurodiputat adverteix que "a Brusel·les sempre diuen que el dia que el Parlament de Catalunya faci una declaració unilateral de sobirania, llavors obriran la carpeta catalana".

En aquest sentit, recorda que "fins i tot en enquestes encarregades pels mitjans de Madrid es reflexa que el 80% dels catalans reconeixen com a injusta la seva situació. Cada vegada més catalans es senten més separats d'Espanya i es veuen com a ciutadans de tercera categoria. I s'estimen més ser catalans de primera que no pas espanyols de tercera. Per aquest motiu, cada vegada més catalans opten per la independència com a primera opció."

L'eurodiputat de CiU també ha fet incís en la percepció que des d'Europa es té del fet català i de la seva cultura i llengua. Segons Tremosa, "la llengua catalana no és oficial a Europa perquè Catalunya no és un estat, i Espanya, que sí és un estat, no ho ha demanat." Malgrat tot, l'economista reconeix que "les institucions europees saben que el català és una llengua molt potent i de masses i que no hi ha conflicte lingüístic al nostre país"

Sobre la resistència d'Espanya a dotar Catalunya de les eines necessàries per sortir de la crisi i esdevenir així un país més competitiu, Ramon Tremosa considera que "tenim un problema mal resolt, donat que tots els impostos dels catalans van a Madrid i aquest reparteix com li sembla. I ara alguns diners que abans tornaven, ja no estan tornant, com demostra la retirada dels 15 milions d'euros del Fons Estatal d'Acollida i Integració dels Immigrants, que ahir el govern espanyol va anunciar que no pagaria a Catalunya. Els ciutadans de Catalunya, tant els nous catalans com els catalans d'origen som víctimes d'aquesta situació."

Preguntat sobre la disminució històrica del pes específic del mercat espanyol en l'economia catalana, Tremosa va comentar que "des del segle XIX Espanya havia estat el mercat de Catalunya, però que amb l'entrada en la UE, les empreses catalanes ja exporten més al món que no pas al mercat espanyol." Segons l'eurodiputat, "els mercats internacionals ja pesen més que no pas el mercat espanyol. I per tant, el cost d'un possible boicot per part d'Espanya el dia que els catalans decideixin optar per la independència, no serà tant important."

Ramon Tremosa també confia que Catalunya podrà sortir de l'actual situació de crisi pel fet que "les exportacions catalanes porten 2 anys creixent per sobre del 10 % anual. L'aeroport de Barcelona, l'any passat va batre el rècord històric de 34 milions de turistes i va ser el primer aeroport d'Europa en taxa de creixement. I tenim alguns sectors de l'economia catalana orientats completament als mercats internacionals que estan creixent molt."

Respecte a les causes de l'actual enfonsament de l'economia espanyola, l'eurodiputat veu un culpable clar: "Espanya pateix una crisi econòmica molt forta i això és culpa dels governants de Madrid, que ho han fet molt malament, tant els anteriors governants com els actuals. Però a la resta del món occidental, la majoria de països ja han sortit de la crisi i funcionen relativament bé. Per tant, incidir en els mercats internacionals és la única via de sortida que tenim els catalans i on ens guanyarem la vida en un futur immediat, i en concret a Europa, que és un mar d'oportunitats pels empresaris catalans. L'economia catalana és la millor de l'estat espanyol i ha sabut orientar-se correctament en els darrers anys i esperem que això continuï afavorint que els nostres empresaris aprofitin les oportunitats que els mercats internacionals garanteixen."

Entrevista a l'Eurodiputat Raül Romeva


És llicenciat en Ciències Econòmiques i Doctor en Relacions Internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on ha exercit com a professor de Relacions Internacionals.

Ha treballat com a analista sobre conflictes armats i
rehabilitació postbélica en el Centre UNESCO de Catalunya, en l'ONG Intermón Oxfam i a l'Escola de Cultura de la Pau de la UAB. També ha estat consultor de les Nacions Unides. Entre 1995 i 1996 va ser responsable del programa educatiu i de Cultura de la Pau de la Unesco a Bòsnia i Hercegovina i entre 1996 i 1997, observador electoral de la OSCE en aquell país. La seva labor dins del món de l'ecologisme ha estat lligada a organitzacions com Greenpeace, des d'on ha defensat fonamentalment la vida marina: el submarinisme és la seva gran passió.

Membre d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), en 2004 va ser triat eurodiputat en les eleccions al Parlament Europeu de 2004 en la candidatura liderada per Esquerra Unida, en la qual participava també ICV. Romeva es va integrar en el grup parlamentari Verds/ALE, integrat pels diputats del Partit Verd Europeu, del que ICV és membre, i l'Aliança Lliure Europea. De la seva activitat parlamentària cal destacar els seus informes sobre el comerç internacional d'armes, molt crítics amb el paper de diversos Estats de la Unió Europea sobre aquesta matèria, i la seva labor com a membre del InterGrupo LGTB.

En les eleccions al Parlament Europeu de 2009, Romeva va repetir com a nombre 2 de la candidatura formada per la coalició L'Esquerra, sent reelegit com a eurodiputat1 i nomenat com un dels tres vicepresidents del grup Verds/ALE al costat de Daniel Cohn-Bendit i Rebecca Harms.

A través dels mitjans de informacion, Raül Romeva s'ha posicionat a favor d'una Unió Europea més federalista , postura que ha ratificat mitjançant la signatura del manifest del Grup Spinelli que advoca per menor intergubernamentalismo en política comunitària.

Dayón Moiz entrevista a Jordi Salat i Peret Reyes

Jordi Salat Orteu (L'Espluga Calba, 1949) és escriptor i assessor cultural.

Autor del llibre "Les quatre columnes catalanes" publicat per Llibres de l'Índex (2004) i primer impulsor de restitució de les quatre columnes catalanes a la muntanya de Montjuïc de Barcelona amb fidelitat al projecte “renaixentista” de Josep Puig i Cadafalch. Va participar en el llibre «A mossèn Dalmau. D'un home, d'un temps, d'un país» (Edicions La Magrana,1997) amb un escrit on demana la restitució oficial i popular de Sant Galderic com a patró dels pagesos catalans.

Està escrivint la segona edició, revisada i ampliada del llibre "Les quatre columnes catalanes" ( el primer està exhaurit). En aquest llibre explica com es va iniciar la reivindicació de la restitució de les quatre columnes construïdes per Josep Puig i Cadafalch a la muntanya de Montjuïc de Barcelona, i s'hi exposa la base de la vernaclística. Relaciona el simbolisme de les quatre columnes amb els quatre pals de la bandera catalana i amb altres símbols universals – com la Tetraktis de Pitàgores i el Tetragramma de la càbala cristiana – la qual, al seu entendre, fan referència als quatre elements de la naturalesa: aire, aigua, terra i foc.
També està escrivint un llibre sobre les relacions històriques entre “Cataluña y Colòmbia” i investiga alguns fets que tenen quelcom a veure amb la catalanitat de “Cristóbal Colón” que en realitat es diria “Cristòfor Colom”, seria català, originaria de les terres de Lleida, i el seu nom en català, “Colom”, seria l’origen del nom de “ Colòmbia”.




Pedro “Peret” Reyes (Barcelona, 1953) es toda una institución, una gran leyenda de la rumba catalana, alguien que vivió –casi siendo un niño– el mundo de los pioneros, que colaboró con ellos –en grabaciones tanto de Peret (con él estuvo desde comienzos de los años 70) como de El Pescadilla–, se le pudo ver en Eurovisión palmeando junto a su padrino el pionero Peret –¡incluso salía en sus películas!–, y tras la retirada de este en los años 80, siguió su propio camino, formando –junto a Johnny Tarradellas– el dúo Chipén, colaborando con Gato Pérez, siempre fiel a la rumba, reinventándola. Además, Reyes fue esencial para la vuelta en los 90 del Rey Peret.

En suma, Pedro Reyes ha trabajado con todos los que han sido alguien en el mundo rumbero, ha colaborado en discos de todo tipo, ha evolucionado, ha vivido algunos de los singulares métodos de la industria discográfica y ahí sigue, ahora al frente de Papawa, un grupo con el que ha decidido ir hacia lo mínimo para entregar el máximo, buscando la esencia de la rumba catalana, aquella de guitarras ventilador, palmas, bongós y voces. Y la cosa suena como un cañón, como ha quedado demostrado en el formidable “Papawa tiene la llave” (Nuevos Medios), el debut de este grupo –editado hace unos meses– en el que le acompañan los jóvenes Sam “Mosketón” y Ricardo “Tarragona Junior”, el hijo del gran percusionista Ricardo “Tarragona”, que, en calidad de invitado especial, se sumó a la aventura de Papawa en ese primer trabajo.


Entrevista original a http://www.efeeme.com/pedro-peret-reyes-la-ultima-leyenda-de-la-rumba-catalana-busca-las-raices-con-papawa/

Lectures al Jardi


El procés d’escriure una obra literària és inevitablement solitari. Però té per què ser-ho en tot moment? A vegades, donar a conèixer als altres parts d’una obra en curs ajuda a mantenir la motivació, a aclarir dubtes i a fer comprendre la complexitat d’un procés creatiu. Jiwar Creació i Societat et proposa fer partícip el públic i altres escriptors de la evolució del teu projecte en el nostre nou cicle mensual “Lectures al jardí”, on un cop al mes, durant l’estiu, es reuniran al nostre jardí tres escriptor@s per presentar les seves obres i llegir-ne un fragment durant quinze minuts. La sessió acabarà amb una discussió oberta entre els escriptor@s presentats i el públic.

És condició inapel·lable que les obres siguin inèdites i inacabades (és a dir, que el seu procés de creació encara no estigui enllestit). Si estàs interessat en participar-hi, envia el fragment o fragments del text que vols llegir (3.000 paraules màxim) alecturesaljardi@yahoo.com. Un comitè de lectura decidirà sobre la seva acceptació i, en cas afirmatiu, et comunicarà la data prevista per a la lectura. De moment s’acceptaran textos escrits en català, castellà o anglès.

La primera sessió de lectura està prevista pel proper dimecres 20 de juny a les 19h.Lloc: Espai Jiwar, C. Astúries 38 (entrada als jardins per la botiga d'Olokuti). Metro Fontana. En cas de pluja, la sessió serà cancel·lada i s’oferirà una nova data.


Rosa Sala Rose, quin forma part del projecte serà aquest divendres amb nosaltres.


Rosa Sala es Licenciada en Filología Alemana y doctora en Filología Románica por la Universidad de Barcelona. Tras dedicarse a la traducción literaria y a la edición de clásicos alemanes, en la actualidad trabaja como ensayista e investigadora independiente. Es autora del Diccionario crítico de mitos y símbolos del nazismo (El Acantilado, 2003), de El misterioso caso alemán. Un intento de comprender Alemania a través de sus letras (Alba Editorial, 2007) y de Lili Marleen. Canción de amor y muerte (Global Rhythm, 2008). Su última publicación es el ensayo histórico La penúltima frontera. Fugitivos del nazismo en España (Península / Papel de Liar), en el que trabaja a partir de material inédito de archivos para reconstruir la historia de 23 fugitivos del nazismo atrapados en las cárceles y campos españoles. Actualmente está escribiendo su primera novela.

Entrevista a Mattew Tree














Hem entrevistat al programa a l'escriptor i assagista Matthew Tree, qui va néixer a Londres el 1958. Va aprendre el català el 1979. Va venir a viure a Barcelona el 1984. Va començar a publicar en català el 1990.

Ha publicat:

-'Fora de lloc', novel.la, Cafè Central-EUMO, 1996. Dues edicions.
-'Ella ve quan vol', contes, Edicions 3i4, Premi Octubre de Narrativa 1999. Dues edicions.
-'CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix', Ed. Columna, 2000, set edicions.
-'Privilegiat', novel.la, ed. Columna, Premi Columna 2001. Traduïda al castellà: 'Privilegiado' (Muntaner Editors, 2001).
-'Memòries! 1974-1989. Dels quinze anys fins als trenta. Londres-Barcelona' Ed. Columna, 2004. Dues edicions.
-'Contra la monarquia'. Ed. Ara Llibres, 2004. Dues edicions.
-'Aniversari. Quatre reflexions sense cap mena d'importància després de passar exactament vint anys entre els catalans'. Ed. Columna, 2005. Dues edicions.
-'La puta feina' Ed. Ara Llibres, 2006. Dues edicions.
-'La vida després de Déu' Ed. Ara Llibres, 2007. Tres edicions.
-'Negre de merda. El racisme explicat als blancs'. Ed. Columna Edicions, 2010.
-'Com explicar aquest país als estrangers'. Ed. Columna Edicions, 2011. Dues edicions.
-'Barcelona, Catalonia. A View from the Inside Ed. CataloniaPress, 2011.

Ha estat membre del col.lectiu Germans Miranda i ha contribuït contes a tots els seus reculls: 'Aaaaaaagh' (1998); 'El Barça o la vida' (1999); 'Tocats d'amor' (2000);'Contes per a nenes dolentes' (2001) i 'La vida sexual dels Germans M.' (2002) i'Adéu, Pujol!' (2003). Tots publicats per Columna. També ha contribuït articles a dos llibres col.lectius sobre Barcelona: 'Què fas aquest diumenge?' (La Magrana, 2002) i 'Barcelona Acròstic' (Destino/Ajuntament de Barcelona, 2002). Recentment, ha contribuït contes a dos reculls: 'L'hora del conte' (La Galera, 2006) i 'Contes coordinats' (Ed. Montflorit, 2006).

Ha col.laborat com a escriptor amb les publicacions següents, entre d'altres: Diari AVUI, The Times, El Temps, Lletra de Canvi, Matador, The Metropolitan, The Edinburgh Review, The Dalhousie Review, El País, Cave Canis, El Periódico de Catalunya i Time Out Barcelona Guide.
Actualment escriu articles per les revistes The Times Literary Supplement, el diari AVUI, Catalonia Today i Barcelona INK.

Ha col.laborat amb diversos programes de ràdio i televisió durant els últims deu anys, incloent-hi TV3 ('La Cosa Nostra', 'Tenim paraula'), Ràdio Contrabanda, Ona Catalana, BBC World, el BBC World Service i RAC 1. Ha estat coguionista i presentador de la sèrie documental i d'entreteniment 'Passatgers' (TV3, 2005). La segona sèrie de 'Passatgers' es va estrenar al setembre del 2006. Actualment col.labora amb Catalunya Ràdio.

El 1999 guanya el premi Joan B. Cendrós per a la divulgació de la cultura catalana a l'exterior, per un article publicat al diari The Times aquest mateix any.

Durant els últims deu anys ha fet recitals dels seus textos en públic, a desenes de localitats a Catalunya, el País Valencià, Mallorca, Irlanda i Califòrnia.

Hoy en 'Palabras de Viaje' hablaremos de...

De la escritora mejicana Laura Esquivel, tal veloz como el deseo, una novela que tuvo éxito en el 2001 y hoy Ayda Ardila, nos hablará de éste libro.















Ganador del premio de novela de Logroño, Pedro Ugarte estuvo en nuestro programa hace unas semanas y hoy Ayda Ardila, comentará éste libro.











Ángela Portilla Leytón, primera ganadora del concurso 'Palabras de Viaje'


Ángela Portilla Leytón, ha sido la primera ganadora del concurso 'Palabras de Viaje' del programa 'La voz del pueblo' de la radio LA BOMBA F.M.

Con el poema, escrito en catalán 'La Memòria de La Terra', ha sido premiada con el libro 'El gran juego' de la escritora Leticia Sánchez, libro con el que ganó el premio 'Ateneo de Sevilla' y quien también estuvo en nuestro programa a comienzo de éste año.

Felicitaciones a Ángela y que continúe escribiendo. Quienes quieran participar pueden enviar sus escritos al correo:palabrasdeviaje@mail.com La bases las pueden consultar aquí.

Aquí os compartimos el poema de Ángela:

La Memòria de La Terra

La terra en la seva memòria guarda,
els nostres passos apressats o lents,
que dia a dia van escrivint històries,
de vida, gent, pobles i ciutats.
Escrites sota el sol, sota la pluja i el vent,
amb la suor del treball o el somriure d'un nen;
impregnades d'energia, lluita, somnis,
i desitjos de trobar un millor camí.

Camins caminats i altres per caminar;
recordant el passat, vivint el present
i construint el futur; serpentejats, rectes,
accidentats, tranquils, però camins per fi.
En una terra llunyana, aquesta terra Catalana;
ha acollit els meus passos emigrants,
les meves batalles guanyades, també les pèrdues;
alegries, patiments, somriures i plors.

Fàcilment s'ha instal-lat al meu cor,
amb la seva llengua, cultura, història i gent;
la senyera lliure fa una onada al meu cap,
i el meu esperit s'omple d'alegria.
Gràcies pàtria catalana,
gràcies terra acollidora,
per oferir-me la teva memòria,
per jo escriure la meva història.

Entrevista al Síndic de Greuges, Rafael Ribó



El Síndic tiene la función de atender las quejas de todas las personas que se encuentran desprotegidas ante la actuación, o falta de actuación, de las administraciones. Vela por el buen funcionamiento de la Administración de la Generalitat y de los entes locales de Cataluña, como los ayuntamientos, diputaciones o consejos comarcales. Por tanto, actúa como supervisor y colaborador de la Administración catalana, con el objetivo de ayudar a mejorar su funcionamiento.

Además de trabajar con las administraciones, el Síndic empieza a actuar también en la supervisión de las empresas privadas que prestan servicios de interés público, como la luz, la telefonía, el agua, el gas, correos, etc.


Elegido por el voto mayoritario del Parlamento de Cataluña, el Síndic es políticamente independiente. No depende de ningún gobierno y actúa con objetividad, libertad de criterio e independencia.


Defensa de los derechos de las personas
El Síndic se ocupa de velar para que se respeten los derechos de las personas. Derechos que afectan a diferentes colectivos y ámbitos de actuación, y que definen nuestra sociedad actual.

Los derechos sociales son los que afectan principalmente a los colectivos más vulnerables. Tercera edad, inmigración, protección de la infancia, exclusión social o sistema penitenciario son algunos de los ámbitos de actuación prioritarios para el Síndic, especialmente cuando abre actuaciones de oficio y elabora informes o estudios de trabajo para defender los derechos de los más necesitados.

Otros derechos sociales y económicos, como los relacionados con la sanidad, la educación, la vivienda, el medio ambiente o el acceso laboral también ocupan una buena parte del trabajo del Síndic.

Los derechos civiles y políticos, que afectan a cuestiones como la seguridad ciudadana, el ejercicio de la democracia, la participación y la política lingüística; los derechos de solidaridad y el derecho a una buena administración cierran el bloque principal de quejas que tramita la institución.

Entrevista a Jon Landaburu Illarramendi, Premi Linguapax


El Premi Linguapax, creat l'any 2002, és l'únic reconeixement existent en matèria de promoció de la diversitat lingüística. S'atorga anualment com un reconeixement a lingüistes, investigadors, docents i membres de la societat civil que hagin destacat per la promoció de la diversitat lingüística o de l'educació multilingüe. El nom del guardonat es va donar a conèixer, com sempre, el 21 de febrer, coincidint amb el Dia Internacional de la Llengua Materna i es lliura avui a  Jon Landaburu Illaramendi, figura clau en la difusió i revitalització del patrimoni lingüístic de Colòmbia.

Jon Landaburu Illaramendi (1943), basc de nacionalitat francesa i colombiana, és un dels especialistes i referents més importants de les llengües indígenes de Colòmbia. Al llarg de més de 40 anys de dedicació professional i de compromís personal, Jon Landaburu ha esdevingut un profund coneixedor, a través de l'experiència directa i la immersió, de la diversitat de llengües i ecologies lingüístiques autòctones de Colòmbia alhora que un nom clau de la seva protecció i revitalització.

Concurso de escritura 'La Veu del poble'







Y para empezar a motivar a nuestros oyentes en el mundo de la literatura, La Veu del poble convoca el Concurso de Escritura de 'La Veu del Poble'.

Bases del concurso: 

- Se aceptan poesías, microrelatos, originales e inéditos, dedicados a Latinoamérica y a Cataluña, como país de acogida.
- Extensión: Máximo Un folio DINA 4
- Fecha límite de entre a: 1 de junio.
- Enviar en formato word (.doc) al correo palabrasdeviaje@mail.com con los datos personales para poder entregar el premio.
- Premio: Los libros comentados en el programa y otros títulos, en castellano y catalán.

Esperamos vuestra participación!

Entrevista a la embajadora de Ecuador Aminta Buenaño


La voz del pueblo se ha desplazado hasta el consulado de Ecuador en Barcelona y ha entrevistado a la embajadora de Ecuador en España que estos días se encuentra en Barcelona. Y hoy pueden escuchar la entrevista a las 13:00 en 'La Voz del pueblo' en la Bomba F.M.

Entrevista a Miquel Esteve. Comissionat de immigració de l'Ajuntament de Barcelona



Miquel Esteve Brignadelli va néixer a Barcelona fa 55 anys. Llicenciat en Filosofia i Lletres, Diplomat en Prosfessorat d'Educació General Bàsica i format en Ciències Químiques, actualment exerceix com a docent i tutor Institut Miquel Tarradell del Raval. Ha ocupat diferents càrrecs directius en centres educatius de Badia del Vallès i Ripollet i és professor titular de l'Aula Oberta Institut Lluís Companys de Ripollet amb atenció específica a alumnes provinents de les primeres onades migratòries, això com a alumnat d'ètnia gitana de procedència romanesa i portuguesa. 

Palabras de viaje, una nueva sección cultural con Ayda Ardila

Desde hoy se inaugura en La Veu del poble nuestro nuevo espacio 'Palabras de viaje', una sección para hablar de libros y para motivar a nuestros oyentes a que incursionen en el mundo de la lectura y también de la escritura!

La encargada de llevar a cabo esta nueva empresa es nuestra nueva colaboradora Ayda Ardila, de 38 años de edad, es periodista formada en la universidad Externado de Colombia y la la Universitat Autònoma de Barcelona. De origen colombo- italiano, ha trabajado en diferentes medios decomunicación colombianos y españoles, en las áreas de periodismo investigativo y medio ambiente.

Ayda ha desempeñado también como editora para la revista The Ecologist, en su edición en castellano, y como jefe de prensa de la Asociación Vida Sana. Actualmente trabaja como lectora para la
Editorial Planeta y como correctora.


Entrevista a Marta Gómez y Nicolás Buenaventura



Los colombianos Nicolás Buenaventura (narrador) y Marta Gómez (cantautora) presentan Dar a luz , un espectáculo de cuentos para nacer y para hacer nacer. Sobre el escenario se gesta, entre sonidos y palabras, la historia de un nacimiento. Dar a luz presenta relatos, canciones, voces y silencios en torno al origen y el nacimiento.
Es la primera parte de las tres del proyecto La aventura del pensamiento: ¿Qué dice más que el silencio? El pensamiento. Nicolás Buenaventura viene de muchas palabras, de las de su padre poeta y de las de su abuelo que contaba cuentos y que decía que la verdad hay que inventarla día tras día y que la mentira es pura falta de imaginación. Marta Gómez, autora de más de 80 canciones, reconocida con numerosas distinciones, se nutre de lo cotidiano para crear con un profundo contenido social y humano. Actividad organizada con el Instituto Francés-Barcelona.
(Crédito foto: CCCB © Carlos Cazurro 2011)

Entrevista amb Joan Garriga


Joan Garriga és actualment un dels músics més importants de Catalunya: d’una banda, per ser l’exlíder de Dusminguet, un dels grups més influents i transgressors dels anys noranta. I, de l’altra, per ser el líder de La Troba Kung-Fú, banda amb què ja ha gravat dos discs, que han rebut diversos premis, i amb què ha girat per Europa, els Estats Units i Mèxic.

A més, Joan Garriga és compositor de diverses cançons que formen part de l’imaginari underground col•lectiu. La seva actitud i manera d’entendre la música l’han convertit en un personatge respectat i admirat per diverses generacions de públic. La procedència, els elitismes musicals i la incipient modernitat queden aparcats quan es tracta de la seva particular visió de la música popular.

Con salud vivimos mejor


Desde hoy nos acompañárá Carlos Gil,. entrenador personal que ha hecho de su pasión por el deporte una forma de trabajo y de compartir.
Nos aconsejará sobre cómo comenzar a practicar un deporte, entre otras cosas.

Emprendedoras que traen salud y bienestar


Amalia Otero, es una argentina que desde hace dos años y medio vive en Barcelona. es licenciada en Administración de empresas con un máster en finanzas y desde hace pocos meses ha abierto un CURVES en la calle Valencia 22 con c/ Llança.
En esta entrevista nos cuenta qué se necesita para tener iniciativas y emprender una empresa.  Audry Fernandez de Guateque Digital, le asesora en cómo posicionarse en las redes sociales y Eduardo de Balle y  Alfredo Becerra opinan sobre las ventajas de las franquicias.

Aquí pueden escuchar el PODCAST

Neix un nou estat a Àfrica: Azawad


Avui entrevista a la veu del poble, amb Mossa Ag Attaher, portaveu del Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azawad (MNLA). 
El passat 6 d’abril els Tuaregs van declarar unilateralment el primer Estat Amazic independent a l’Àfrica del Nord. Azawad es converteix en el 56è Estat Africà i portaveu del Moviment Nacional d'Alliberament de l'Azawad (MNLA), Mossa Ag Attaher denuncia novament "campanya de desinformació i de denigració" a càrrec de l'Estat malià i francès per voler vincular la legítima lluita del poble tuareg pel seu alliberament amb l'islamisme, tot recordant que el nou estat d'Azawad es declara demòcrata, laic, i respectuós amb la diversitat de les ètnies i religions que conviuen al si del país. A més a més, Attaher
remarca que el MNLA s'oposa al grup islàmic Al Qaida al Magreb Islàmic (AQMI), organització que considera com un del seus enemics. La situació és especialment preocupant al nou Estat independent de l’Azawad, perquè les potències colonials encara influents a la regió (amb França al capdavant) ja han manifestat la seva negativa a reconèixer-lo.

El moviment amazic de Catalunya saluda la iniciativa i demana al poble català i a la resta dels pobles del món el seu suport per a consolidar el nou estat i a exigir el reconeixement polític de les nacions democràtiques, i fer front als que neguen la existència i la llibertat al poble amazic.

Mossa Ag Attaher, declara: “Ens acollim al dret a l'autodeterminació” recollit als tractats internacionals i “ens comprometem a respectar totes les fronteres” que separen l'Estat autoproclamat “dels països limítrofs”. “Tenim una cultura mil·lenària de tolerància” de “no imposar a ningú cap religió (...) i seguirem així”.


Los feminicidios de Ciudad Juárez se denuncian con arte


No nos cabe tanta muerte, Memorial a Ciudad Juárez es un proyecto colectivo itinerante que consiste en una serie de obras plásticas, audiovisuales, de instalación y performance, realizadas por artistas de diversas nacionalidades. Es, también, un homenaje, desde miradas y culturas diferentes, a las víctimas de los feminicidios de Ciudad Juárez (ciudad mexicana fronteriza con E.E.U.U.) que, desde 1993 hasta la fecha, sufren las atrocidades de la violencia de género y la impunidad. Hacemos del arte la herramienta de denuncia a través del respeto y la memoria. Es, por último, un gesto de empatía internacional con el que queremos mostrar nuestra solidaridad y nuestro respeto.

No nos cabe tanta muerte, Memorial a Ciudad Juárez pretende también, en cada ciudad donde realicemos la exposición, elaborar actividades paralelas que ayuden a reflexionar sobre sobre temas como la violencia de género, las organizaciones civiles, el arte como herramienta de denuncia, la memoria histórica, entre otros.
Aquí la entrevista que le hicimos el pasado jueves, a pocas horas de la inauguración de la exposición.


'La Bomba' i Plataforma per la Llengua uneixen forces per fomentar la llengua entre els catalans d'origen estranger

La integració i la promoció de l'aprenentatge del català és un dels objectius de 'La Bomba' (100.3 FM). En aquest sentit, l'emissora des de fa mesos manté una estreta col·laboració entre la Plataforma per la Llengua i el programa 'La Veu del Poble.

Una de les noves accions que preparem pels propers mesos és l'enregistrament de falques de veu protagonitzades per catalans d'origen estranger amb l'objectiu de convidar i informar als nouvinguts de la importància d'aprendre i gaudir de la llengua catalana.

Els enregistraments es duran a terme els dies 17, 18 i 19 d'abril de 12:00 a 13:00 h i de 14:00 a 15:00. També el dimecres 17 també de 19:00 a 20:00 h. A la seu de la Bomba. Els organitzadors conviden a la participació de totes aquelles persones, a títol individual o que pertanyin a associacions o col·lectius, que valorin la importància de l'ús del català com a eina de cohesió.

Si esteu interessats en participar, cal que ho confirmeu contactant amb laveudelpoble@mail.com. Persona de contacte: Omaira Beltrán, conductora i realitzadora del programa 'La veu del poble' de La Bomba (100.3 FM).

http://lavozdelpueblolabomba.blogspot.com/

Participa al 'Muralmob' de la Plataforma per la Llengua #muralmobllengua

Des de la Plataforma per la Llengua, per Sant Jordi, ens demanen que ens escriguem el nostre missatge de desig pel català! Pots enviar-lo per correu electrònic a comunicacio@plataforma-llengua.cat o fer-ho via Twitter amb menció al nostre perfil @llenguacat, escrit en un màxim de 130 caràcters i utilitzant el hashtag #muralmobllengua. El difondran a través de Twitter i el penjaran al seu web i al blog de l’acte.

La iniciativa forma part de la campanya “El català, llengua comuna”, que culminarà el dia de Sant Jordi amb la celebració del primer Muralmob per la llengua. Un Muralmob és una acció o happening organitzada on centenars de persones ens reunirem per crear un missatge a través de 1.000 globus inflats amb heli. Cada un dels participants escriurà en els globus el seu missatge personal pel català. La gravació es realitzarà dilluns 23 d’abril a la plaça dels Àngels de Barcelona (davant del MACBA), entre les 17.00 i les 19.00 hores. Necessitem la teva col·laboració! Participa amb nosaltres!

No et perdis l’espot de la campanya: www.youtube.com/PlataformaxLlengua

Tertùlia Política Jo decideixo. 2 de abril 2012















El dilluns 2 de abril, a la tertùlia política de 'La veu del Poble' ha assitit el Director General de immigració de la Generalitat de Catalunya, el señor Xavier Bosch, Montserrat Torres, directora de la sectorial de immigració de ERC i David Karvala membre d'Unitat contra el feixisme i el racisme.
Temes com els atacs racistes a Catalunya, han estat tema d'aquesta tertùlia i també els informs d'acullida que es coordina des de la Direcció de Immigració de la Generalitat de Catalunya i que es fan en els ajuntaments.

Aquesta tertùlia la podeu escoltar aquí: 

Entrevista al president de Veu Pròpia


Els nous parlants no tenim existència pública, però som molta gent. Provenim de famílies on no es parla el català/valencià o d´altres llocs de l'estat o l'estranger. En alguns casos fer nostra la llengua és recuperar una llengua familiar no transmesa. Tots nosaltres l'hem adoptat com a llengua habitual.

La nostra invisibilitat és un problema. Hi ha organitzacions amb interessos dubtosos que s'apropien de la nostra veu i parlen en nom nostre, sense consultar-nos. Pretenen "defensar" els nostres drets com a castellanoparlants i "protegir-nos" d'una suposada "dictadura lingüística". Molts i moltes de nosaltres estem farts de demagògia a costa nostra, i creiem que ja és hora de fer sentir la nostra veu en públic.

També ens preocupa que disminueixi l'ús públic de la llengua que hem adoptat i en la qual hem invertit temps i energies; la llengua amb la qual ens hem sentit membres de la societat que ens ha acollit. Ens preocupa que molts conciutadans no acabin de fer el procés que nosaltres hem seguit: l'adopció del català/valencià com a llengua habitual. Aquest procés no és fàcil: moltes persones es veuen bloquejades per sentiments d'inseguretat i vergonya quan comencen a parlar-lo habitualment, i la majoria dels parlants d'origen no hi ajuden, perquè es passen al castellà quan detecten un accent no nadiu. Cal transmetre la nostra experiència d'haver adoptat la llengua, i ajudar les persones que s'enfronten amb els "petits grans problemes" de començar a parlar-la.

Finalment, molts i moltes de nosaltres considerem que la societat no s'implica prou en la promoció i la defensa de la nostra llengua comuna. I malauradament, la política lingüística que es fa i el moviment en defensa de la llengua no acaben de connectar amb els nous parlants, presents i futurs, perquè se centren massa en la idea de "recuperar" la llengua. Però molts de nosaltres no hem de recuperar cap llengua, perquè no l'hem perdut ni hem renunciat a res; al contrari, nosaltres hem guanyat una llengua. No tenim nostàlgia del passat, sinó que mirem cap al futur. No volem la supervivència sinó el benestar de la nostra llengua comuna. I creiem que ha arribat el moment de parlar des del nostre punt de vista, el dels nous parlants.

Los Acuerdos Comerciales UE - América Latina no pasan la prueba en materia socio ambiental

Varias plataformas de ONG denunciaron hoy en Bruselas que el tratado de libre comercio (TLC) negociado por la UE con Colombia y Perú y el acuerdo de asociación firmado con Centroamérica no cumplen con las expectativas de protección ambiental y de los derechos humanos.
Las plataformas de organizaciones de la sociedad civil como ALOP, CIFCA, Grupo Sur y Oidhac han organizado junto a miembros del Parlamento Europeo una conferencia sobre los recursos naturales de América Latina y los acuerdos comerciales que están pendientes de entrar en vigor en la región.
Durante el debate, expertos latinoamericanos analizaron las consecuencias sociales y ambientales de estos acuerdos, como la expansión de actividades extractivas y de los agrocombustibles, así como su impacto en el acceso de las poblaciones locales al agua, explicaron las organizaciones en un comunicado.
La coordinadora del área de minería de la asociación CENSAT Agua Viva - Amigos de la Tierra Colombia, Tatiana Rodríguez, señaló que las actividades extractivas que se incrementarán con la implementación de estos acuerdos "crearán muy poco empleo y requerirán grandes extensiones de terreno".
Por lo que respecta a la expansión de las plantaciones de palma aceitera y caña de azúcar para producir biocombustibles, el portavoz de la Coordinación de ONG y Cooperativas de Guatemala, Alberto Alonso-Fradejas, manifestó que la "fiebre del oro verde" ha causado en diez años la destrucción de un 29 % de las tierras dedicadas al cultivo de alimentos y otro 20 % de selva tropical en su país.
Tanto el acuerdo de asociación con Centroamérica como el TLC con Colombia y Perú que ha negociado la UE contienen cláusulas de garantía de protección de los derechos humanos y medioambientales.
En cambio, en opinión de Alonso-Fradejas, "carecen de mecanismos explícitos que permitan monitorear, denunciar o hacer frente a las graves problemáticas" derivadas de la expansión de esas plantaciones.
Las organizaciones expresaron su preocupación por que, en su opinión, estos acuerdos no aseguran un acceso al "agua limpia y sostenible para todos como derecho fundamental", sino que consideran ese recurso como un "bien económico".
Por su parte, la eurodiputada liberal Catherine Bearder apuntó que estudios de impacto impulsados por la Comisión Europea advierten de riesgos medioambientales en esas regiones con la implementación de los acuerdos.
Para el eurodiputado de Izquierda Unitaria Europea Jürgen Klute, el Parlamento Europeo, que votará en septiembre previsiblemente la aprobación o no de esos tratados, "debe escuchar las voces que dicen 'no' a estos acuerdos y prestar atención a sus recomendaciones".

Avui entrevistem els N'Gai N'Gai, grup pioner del rock català



Al programa d'avui dinarts 20 de març, entrevistarem Jordi Basté, vocalista del mític grup pioner del Rock Català N'Gai N'Gai. No us ho perdeu! Aquí us deixem un videoclip seu per a que aneu tastant una mica del seu so.